Archive for March, 2009

Sobre la Earth Hour Day i apagar el llum

Quan a principis del 2007 es va demanar d’apagar els llums durant 5 minuts, jo m’hi vaig manifestar en contra perque em semblava una tonteria contraproduent que estalviava molt poc amb l’objectiu de concienciar a qui segurament ja ho estava i que a més posava en risc la xarxa elèctrica. Al final, la convocatòria no es va seguir pas gaire i no hi va haver cap efecte negatiu,i no se fins a quin punt algun de positiu perque no es pot saber quanta gent es va sensibilitzar amb el tema que no ho estés abans.

Aquest dissabte al vespre (dos anys després) la WWF ens convidava a apagar els llums durant la Hora de la Terra (Earth Hour), per cridar l’atenció sobre els efectes del canvi climàtic i exigir als líders polítics que comencin a prendre mesures. Com que una hora ja no són 5 minuts i veient que no havia passat res greu en la anterior ocasió vam decidir seguir la convocatòria, parant durant una hora tots els aparells elèctrics de la casa (inclòs el node guifi.net) a excepció de la nevera, i tot plegat contant el consum amb un medidor addicional que us presentaré en un altre post.

Mirant per la finestra a les 20:30 en punt vam veure com s’apagaven simultàniament menys de mitja dotzena de pisos , algun altre més en els següents dos minuts i prou. Per bé que vam estar una hora les fosques amb espelmes i en alguns moments ens vam adonar de l’enganxats que estem a la energia i a la electricitat, la sensació que vaig tenir va ser més aviat agra per diversos motius:

  • Veure per la finestra que el seguiment és minoritari
  • No és gaire encoratjador saber que a espanya, essent optimistes només es va reduir el consum entre un 1% i un 2% (sense entendre aquest percentatge de la gràfica de consum de REE) , i més veient que es considera que el volum de participació ha estat un èxit
  • Adonar-te que en ocasions com aquesta i moltes altres, t’estas enganyant perque només estas aplaçant coses que faras igualment (no estalvies pas cap rentadora, només l’ajornes)
  • i sobretot observar que el guany de reduir en un hàbit pot ser molt petit al costat d’un altre que no pots, no has sabut o no has volgut reduir. (per exemple esforçar-se amb la llum i després anar de vacances amb avió)

He de reconèixer que en els últims mesos he intentat reduïr la meva disonància cognitiva respecte al tema del canvi climàtic i m’he relaxat una miqueta, pensant i sabent certes coses però fent les contràries, unes vegades per comoditat i altres perque suposarien un sacrifici massa gran per mi. Ara mateix per exemple, no puc prescindir del cotxe per anar a treballar mentre que abans hi anava amb tren. Quant de malament m’he de sentir per augmentar considerablement la meva empremta de carboni? o representa que amb apagar el llum ja ho compenso i ja puc estar tranquil i anar de vacances amb avió? (Esta clar que no!) Aquesta situació es repeteix infinitament si dediques prou temps a informar-te de l’origen , els usos i el destí de moltes de les coses que utilitzem a diari o de molts dels nostres hàbits.

Ara per ara, tal com esta muntat tot plegat opino que cal tenir un nivell de compromís altíssim per presumir de coherencia respecte al canvi climàtic si estas ben informat, (si no en tens ni idea o te la bufa és molt més fàcil) i penso que accions com les del dissabte només fan que banalitzar la situació. Tant de bo es prenguessin mesures que promoguéssin i ajudéssin a fer un canvi d’hàbits generalitzat, però molt em temo que en realitat no és això el que volen (volem?) , i menys ara que tenim l’excusa perfecta.

Arriscant-me a sonar com el “Capitan Aranya” que deia “aixequem-nos i aneu-hi” començo a pensar que se’ns esta passant l’arròs mentre es parla de concienciació i anem fent actes simbòlics esporàdics. Cada vegada que es reuneixen els polítics en cimeres, a part de veure que no s’ha complert els objectius de la cimera anterior, es plantejen objectius poc ambiciosos i a molt llarg plaç. Quant es pensa començar a fer coses de veritat? Que ja estem al 2009, COLLONS!!!

en fi, millor paro aqui… un altre dia ensenyo el medidor de consum i ‘rajo’ una mica més.

Luar Na Lubre a Terrassa

Luar Na Lubre a Terrassa

Aquest dimecres passat vaig anar a veure Luar Na Lubre al Faktoria d’Arts de la Rasa, un grup que coneixia de nom i poc més però que em va agradar bastant, i del que un cop allà em van sonar unes quantes cançons, com la de “Chove en Santiago” o “Os Animais” que segur que us sonarà d’un anunci de cotxes. També em va agradar força la versió de “el derecho de vivir” de Victor Jara , i “Camariñas” i “Costa da morte” que amb el discurs previ que van fer em va recordar quan vaig anar a netejar txapapote el gener del 2003 a Muxía (al davant de Camariñas), i també que he de recuperar el site que vaig fer per aquelles i que es va perdre en algun traspas de servidor.

Del concert l’única pega va ser que al so li hagues afegit uns quants decibels més (és la primera vegada que veig un contador de dB’s en una sala). Com que al programa de propers concerts al Faktoria n’hi havia alguns de interrants, com ara “Ojos de brujo” el 19 de juny, suposo que ja ho anirem averiguant això del so. Aquí us deixo la resta de fotos fetes des de primera fila

Per cert, si no sabeu què és el spotify o en voleu una invitació, encara me’n queda alguna.

Mig Vallès al Google Street View

Aquest matí m’he assabentat per l’Oriol que el Street View de Google, el servei de fotografies als ja coneguts mapes de Google, ha arribat a grans ciutats del Vallès Occidental. Començant pel pis on estava abans a Sabadell , continuant pel que estic ara a Terrassa (mmm això no ho havia dit encara al blog oi? ja ho explicaré més però si) i seguint per molts altres llocs, sense voler m’hi he estat quasi 45 minuts. És evident que Street View ja s’havia vist i que no és pas tant nou, però el fet de poder veure certs llocs fa molta gràcia.

Torre de l'aigua de Sabadell
La Torre de l’aigua

La C de Cerdanyola
La C de Cerdanyola (i de rebot el expis de @alexgrau)

Columes de la UAB
Les Columnes de l’Autonoma

Facultat de Ciències de la UAB i local assaig de Ganàpies
La Facultat de Ciències de la UAB i el local d’assaig de Ganàpies

… podria seguir però no cal perque no acabaria…si de cas vosaltres mateixos…dir-vos però que jo ho trobo molt i molt addictiu

De calçotada a Lleida

Ahir vaig anar de calçotada familiar a Lleida, on apart de menjar fins a no poder més, vaig fer aquestes fotos. Quedarà pendent per un altre post el un tutorial per encadenar patates després de la lliçó magistral del tiet Miquel.

els Calçots
Els calçots, enganxats amb l’infalible mètode Miquel per donar-los la volta, que he exportat amb èxit a altres calçotades (sobretot les multitudinàries com la dels 1100 calçots de fa uns anys a Lo Palauet)

cigonya
Una cigonya de la colònia de Lleida

Calçots a punt
Servits a taula, abans de desaparèixer 😛

tarda a La Seu Vella
Vista de la seu vella durant el dinar.

vespre a La Seu Vella
I la Seu altre cop, abans de marxar cap a casa

como Rubianes, solamente, Rubianes.

Rubianes, solamente

Ahir quan vaig engegar la tele a un quart de quatre i al telenotícies vaig veure que parlaven d’en Pepe Rubianes durant molta estona ja em vaig témer una mala notícia.

El vaig veure alguna vegada als meus primers anys a la Universitat Autònoma i fa uns anys el vaig anar a veure al Capitol , a part del munt d’intervencions que va fer a un munt de programes, i he de dir que m’ha sabut molt greu la seva mort. Recordo que de petit, pensava que qui tenia 60 anys ja era gent gran, però cada vegada m’ho sembla menys, sobretot tenint en compte que la jubilació es als 65. En aquest cas, com en tants i tants altres, em sembla una gran injustícia, només alleujada en part perque segur que en Rubianes no va esperar fins als 80 per “disfrutar como locos amb el plan para la vejez de la caixa” (a partir del 4:40 del video), i és clar que no!!!

Aqui us deixo una playlist amb alguns videos de Rubianes,Solamente que he trobat a la xarxa.

Adéu , Pepe