Archive for September, 2008

Right Here, Right now

A hores d’ara suposo que tothom esta al cas que avui inauguren el LHC (Large Hadron Collider), el nou accelerador de partícules del CERN que ens ha d’ajudar a resoldre grans preguntes pendents… o no, perque es veu que hi ha gent que diu que quan el posin en marxa es crearà un forat negre que ens engegarà a tots pastar fang.

Sense estar gaire pendent de si sera una cosa o l’altra perque és com allò de la filosofia irlandesa, mentre escolto en directe les evolucions de l’experiment m’ha cridat l’atenció que a les transicions posen la canço Right Here, Right Now de Fatboy Slim, que té un videoclip que sempre m’ha agradat molt i que en aquest cas no se si interpretar com una fina fina ironia o una broma macabra …en fi, vegeu-lo vosaltres mateixos.

Masoquisme comercial

Via twitter arribo a aquest post d’en Miquel Pellicer on qualifica la frustrant experiencia d’anar a comprar a segons quins centres comercials com a masoquista. Com que el comentari que li anava a deixar se’m feia molt llarg he pensat que millor fer-ne un post.

Normalment no acostumo a comprar compulsivament, un costum ben generalitzat i promocionat arreu, sino que sóc dels que es miren i es remiren les opcions, les caracteristiques i almenys un parell o tres d’establiments diferents (grans i petits) abans de decidir gastar els quartos. De fet per mandra o per garrepa força vegades passa molt temps fins que m’acabo comprant quelcom que necessito i després penso que ho hauria d’haver fet abans.

Això fa que quan arribo a una tenda a comprar alguna cosa, sobretot amb temes tecnologics, resulta que se mes coses del producte que el venedor que me l’esta venent. A vegades reconeixen obertament que no en saben un borrall i es queden tant amples, altres fan l’esforç de mirar les instruccions i buscar una resposta, si hi ha més venedors a vegades et deriven a un altre (comodin del la llamada), i els pitjors, els que et menteixen descaradament amb el primer que els ve al cap encara que no tingui ni cap ni peus. Això genera una sensació d desconfiança molt gran i poques vegades hi he acabat comprant, a menys que sapiga que es exactament el mateix producte i sigui més barat o em caigui més a prop.

Casio fx-82DA mode d’anècdota, estant a la universitat, buscava una calculadora científica que tractes amb matrius de complexes (per electrònica) i vaig entrar en un basar d’aquests d’electrònica perque vaig veur que en tenien algunes. Li pregunto si tenen calculadores científiques que tractin amb “complexes” i la dependenta m’ensenya la casio típica amb la tapa de plàstic que feia frontisa i em diu : ” Hombre, esta es compleja”…. :S

És aleshores quan trobes a faltar el dependent que sap fer funcionar tots els productes que ven i et pot ensenyar els avantatges d’aquest envers aquell. Quantes vegades es treu un producte de la caixa, se li posen unes piles i es posa en marxa al teu davant? prometo que jo aixo ho havia vist, i no deu pas fer tant de temps….

No és que les grans superficies comercials necessariament impliquin aquesta mena de “tracte” envers als clients, però evidentment la rotació i la precarietat no facilita una atenció satisfactòria, és per això que si vull que em dediquin 20 minuts acostumo a anar al petit comerç. De fet algunes vegades hi he comprat més car precisament perque entenc que la diferència em compensa, però realment el tema dels horaris comercials (untema complicat) no m’ajuda gaire. L’any passat quan vaig anar al passi/xerrada del documental “Gran Superficie” vaig preguntar al ponent com es podien resoldre aquest problema i em va contestar: “qui ha de resoldre el problema de l’horari ets tu mateix”.

En fi, que estic d’acord amb el títol que li ha posat al post i a vegades ens ho busquem nosaltres mateixos, per això el repeteixo aqui. nanit

Exposició fotografia : Anònims

Anònims : Exposició fotografia Xavier  Padrós al h20

Per als interessats en la fotografia us recomano la exposició “Anònims” que en Xavi Padrós inaugura aquest proper dimats 9 de setembre fins el 4 d’Octubre a la galeria H2O al carrer Verdi 152 a Gràcia.

Jo hi aniré el dia de l’inauguració per aprofitar el vermut (^ ^) i veure si el dia 9 sera “el dia”.