Excèntric

Avui m’han fet sentir així:

Excèntric

adj 1 Que es desvia o s’allunya del centre, no cèntric. Moviment excèntric d’un cos d’exèrcit. Els barris excèntrics d’una ciutat.

2 Que no t el mateix centre. Dos cercles excèntrics. Dues circumferències, dues el?lipses excèntriques.

2 adj fig 1 m i f Dit de la persona estranya en alt grau en les seves maneres, en el seu capteniment. Un home excèntric.

2 p ext Propi d’una persona excèntrica. Maneres excèntriques. Tenir gustos excèntrics.

3 m ASTR Cadascun dels cercles imaginaris sobre els quals, segons algunes teories geocèntriques, es mouen els astres entorn de la Terra.

4 m i f ESPECT Artista de varietats (acr?bata, músic, transformista, etc) que actua generalment en solitari i amb intenció humorística.

5 TECNOL 1 adj i m i f Dit de qualsevol peça que gira al voltant d’un eix que no passa pel seu centre. Arbre d’excèntriques.

2 mecanisme d’excèntrica Mecanisme de transmissió de moviment entre dos elements rígids en el qual l’element conductor transmet al condu?t un moviment alternatiu de translació o de rotació segons una llei determinada.

sona: Pastora – Nubes de agosto

Cumulonimbus

El retiro es lo que necessito jo...

Doncs avui m’he llevat a les 6 de la matinada per anar a Madrit i desprs de fer ‘una mica’ de feina encara he tingut una horeta o dos per anar a fer el turista. No ha donat per gaire, bàsicament he estat pels Jardins del Retiro i per l’avinguda dels museus i davant del Reina Sofia que hi havia una exposició del Roy Liechtenstein. Al final no hi entrat perque he pensat en anar dinar i quan he sortit ja era tard. En tornar cap a l’aeroport en lloc d’agafar un taxi, que al final no paso mai els tickets perque els perdo, he decidit anar en metro. Una miqueta per recordar lo perdut que em trobava a Londres. Aquests de Madrid es veu que porten força temps muntant-s’ho d’allò ms b, perque tenen un munt de línies de metro. En alguns moments m’ha fet ràbia veure que Madrid s quasi com les grans capitals europees, amb grans jardins, grans infraestructures, i detalls de mobiliari urbà millors que els que tenim aqui. En pujar al vagó del metro de la línia de circunvalació m’he trobat que estava tot ple de televisors projectant un espot publicitari de la candidatura olímpica del 2012 que durava un munt d’estona. Sortien tot de personalitats, personatges i arreplegats diversos donant-hi suport, al temps que anaven ensenyant totes les grans infraestructures que pensen fer. Per cert, que si surten, Barcelona seria subsèu de futbol. En arribar a l’aeroport, amb el metro s clar, m’ha acabat fent molta ràbia comprovar a Madrid es miren complaguts el melic mentre aquí ens ofeguen a manca d’inversions, i encara hem de pagar la benzina ms cara per passar per autpistes de peatge per compensar el dèficit de la sanitat, que s de les poques competències que no han volgut manegar. Sabater!! a veure si t’ho curres una mica.

A part d’aquesta paranoia política, el dia ha estat bastant b, el vol de tornada ha estat curiós perquè em trobava al mig de dues persones, a la meva esquerra una noia que llegia i a la dreta un home que estudiava una cosa molt rara. La questió s que a mi m’encanta mirar per la finestra i veure el cel, els núbols, les ales de l’avió….i s clar la noia se sentia observada. Desprs de molta estona hem passat just pel costat del cim d’un cumulonimbus i m’he apropat encara ms a la finestra, la noia s’ha girat i li he dit, com excusant-me : "Un cumulonimbus……(pausa) , s que m’agraden molt els núbols". M’ha contestat que si, que era molt maco, i ha continuat llegint. Desprs m’he enrecordat d’en Tyler Durden, això d’anar en avió sempre s curiós, sobretot quan s’ha començat a sacsejar arribant a Barcelona. Em servirà de pràctica pel vol d’aqui a tres setmanes. Ja falta menys.

sona : Air – Highschool Lover

Damirts

Dinar tranquil....

Ja tocava un dimarts tranquil. Els últims, ara no recordo ben b perquè, havien estat el típic "martes de mierda te hartes" i de veritat que ja tocava. Avui ha anat a dinar a casa del Xavi i la Meri on m’han donat gaspatxu, pollastre molt bo, síndria i cafè amb gel, per parlar del viatge a República Dominicana. Ha estat molt b, sobretot per desconectar de la rutina de sempre, tot i que he anat una mica de cul per arribar a temps a la feina i he passat molta, molta calor pel camí. Era curiós de veure’ls allà a casa seva ben tranquils, cap dels dos tenen horari fixe, quina sort.

Ahir vaig penjar les fotos del sopar de crancs del dissabte. Aquest any m’he portat b, per sort, perque l’anterior vaig perdre les fotos de la forma ms tonta…."Esta seguro que desea borrar todos los archivos?…..doncs si……..merda no!!" massa tard. Ens vam arribar a ajuntar unes quaranta persones, amics d’amics d’amics, per celebrar els quatre aniversaris dels crancs de la colla en un entorn que a vegades semblava el sónar. A les fotos es pot veure l’intent de projecte de fer una foto a tots els assistents ingerint una "nube" (allò de color rosa i blanc que no se pas com es deu dir en català), intent perque al final no hi apareix tothom, però per uns quants que mantinguin la dignitat no passa res, segur que la setmana que ve la perden ells solets, o sinó l’altra. s clar que alguns la van perdre el diumenge a la nit friki – kitsch que va organitzar el Casal de Joves Obriu Pas Barberà….encara estic pensant si penjar les fotos…

Per cert, demà me’n vaig a madrit en plan anar i tornar. A veure si em dona temps de fer moltes fotos. Guiri per unes hores.

sona : Bebe – El golpe (el tiempo corre en patines cuesta abajo y no tiene freno hasta que das el golpe)

Pluja d’estiu

Pluja oportuna

Venint per l’autopista ja veia que cap al vallès estava plovent. En arribar a casa i aparcar el cotxe començaven a caure les primeres gotes i al posar la clau al pany he recordat que tenia la roba estesa(des del dissabte). He pujat corrent les escales i m’ha donat el temps just de treure-la. Desprs he obert la finestra i he deixat que entrs l’aire fresc mentre veia com es mullava el carrer. Ara tot fa molt bona olor.

Perfecte.

sona: Phoenix – Too young (BSO Lost in translation)

 

 

 

 

 

No tinc temps

Merda!! son quasi les dues del matí i s molt tard,demà m’he de llevar d’hora per anar a treballar i caldria que ests en unes condicions mínimes. Fa ràbia perque no tinc gaire temps per parlar de tot el munt de coses sobre les que em vindria de gust parlar, com la conversa del dinar en que m’he posat com una moto quan una persona ha dit que des que hi havia ms inmigració a Bcn la inseguretat ciutadana havi augmentat, o de viatge en cotxe cap a casa, o dels aniversaris de la Emma, el Nstor i el Xavi(27, 29 i 30, felicitats als tres) , o de la quantitat de gent que ens hem assegut al voltant d’una taula a la tete (21!!!), o com m’ho he intentat fer anar b per estar amb tothom encara que fos impossible i al final no ho hagi aconseguit,o com he reviscut la mateixa conversa del dinar amb uns frankfurts i una cervesa al davant però totalment diferent, o com he acabat sent responsable d’entregar una llista de traductors titulats d’alemany que al final no he pogut entregar, o com m’he pres un parell de birres sense ni tan sols entrar al bar, o com m’ho he fet perque em portessin a casa en cotxe perque tothom es quedava de festa, o com li he resumit la meva vida de l’ultim any al Nstor, o com ell m’ha resumit ka seva, o com em trobo en situacions que em recorden a altres. I tot això en noms una nit, si ans un parell de dies enrera encara trobara ms coses per explicar però ara no em semblen interessants, a ms a ms, no tinc temps

sona : Kiko Veneno – Lobo Lopez (me estan esperando, nos encontraremos en alguna parte)

Pastora

El dilluns, per acabar de rematar la Festa Major de Sant Cugat, vam anar a veure Pastora que feia un concert al plà del vinyet, davant dels cines, si, al mateix lloc on hi van fer un concert els D-Pas fa un munt d’anys. Per si algú no sap qui són, noms es pot dir que són els que canten allò de "no me llames Dolores llamame Lola" i que esta format per dos fills del Pau Riba. Jo ja fa un parell de setmanes que tinc el disc i tot i que no l’he pogut escoltar gaire i no em sabia les lletres ni res, he de dir que el disc s txulíssim ideal per tenir ganes d’agafar les vacances i pujar el cotxe i anar de festa a la platja o on sigui.

La Dolo, tela....

El concertva anar com de menys a ms, la gent al principi estava una mica freda tot i que el so era molt bo. Segurament va ser perque la gent no es coneixia ms que la cançó de la ràdio i totes les altres no els deurien dir ni fu ni fa, de manera que entre una i l’altra no paravaen de de demanar "Lola!Lola!". La ’susodicha’, no noms s guapíssima i t una mena de ’salero’ que no abunda gaire, sinó que a ms va aconseguir que la gent s’anims a base d’un munt de bromes, confessions, molta expressió corporal i fer la boja dalt de l’escenari, tant que desprs d’estar molta estona jugant amb la faldilleta i fent conyes amb els de primera fila al final es va aixecar el vestit per ensenyar les calçes. A ms, un parell de cops, a les pauses va dir que li agradaria que tothom del públic s’estims, i es fes mimos i petons i que fos una gran festa de l’amor. Així segur que et poses el public a la butxaca…..b, a mi si,…..mira qu si ho arriba a aconseguir…..pfpfpfpf.. Vaig arribar tardet a casa, però com que al llit fa una calor insuportable no vaig perdre ms hores de son que les que hagus perdut suant inutilment. Resumint, que son molt bons, i les projeccions que van fent en directe són molt ‘curioses’, no se si a les fotos s’apreciarà el que molts dels que erem allà vam veure, uns quants van olorar i us pocs es van fumar.

sona : Pastora – Tengo ( tengo, tengo, tengo y si no me lo invento)