L’altre horitzó

GalaxiaS’ha descobert una galaxia nova. Ningú pensava que es pogués anar tant lluny sense moure’s de lloc. El secret ha estat posar el telescopi al revés. S’acaba de multiplicar per 2 el nombre d’horitzons. Caldrà tenir-los en compte a la vegada a partir d’ara.

sona : Tosca – Suzuki

El cuquet

Aprenent la cançó del cuquet amb la Adelaida...Aquest finde és la sortida d’hivern de Ganàpies. Just l’altre dia va venir el Juanjo a casa i posant d’acord les fotos de Londres vam trobar les fotos de la sortidad’hivern de l’any passat a Santa Pau també, tot i que en una altra casa. Les he estat mirant una mica per sobre, recordant els moments (els que hem queden) i m’he adonat que ha passat un any. Ja sé que és molt obvi, però en els propers quinze dies serà una sensació habitual. Els dinars de Nadal , Sant Esteve, Cap d’any, les festes, el ‘Papa Noel’, els reis, i totes les coses que passaràn, em recordaràn que estava fent just un any enrera. I mirant veuré que no he canviat gaire, que estic on estava i que el tot i que el 2003 no ha passat res especial en el fons m’ho he passat molt bé. No se pas que em surt ara….no tinc ganes de passar balanç ara, ni demà, ni potser l’any que ve, però veient altres persones a les que els han passat moltes coses bones em dona una mica d’enveja. Que hi farem, com el Barça…aquest any si!!.

sona: La Cabra Mecanica – Mi unica riqueza

Te doy mis ojos

CartellEl plan era anar a veure la peli aquesta del Nemo. Però per culpa del senyor dels anells tota la cartellera estava del revés i quan hem arribat al cinema a l’hora indicada no hi havia sessió. Només quedaven 3 pelicules i erem 5. L’atzar ha fet que no hi hagués cap combinació en la que ningú repetís peli. Per tant ens hem dividit i 2 han anat a veure "Impostores" i els altres tres hem anat a veure "Te doy mis ojos". !. per fí, i sense estar planejat… lo millor. Ja fa temps que havia parlat que volia anar a veure aquesta película, però per una cosa o per l’altra encara no hihavia pogut anar i no sabia que la fessin a prop de casa.

M’ha txocat, m’ha deixat fet pols. No ha sigut pas pel tema de la violència domèstica. El que m’ha tocat bastant ha sigut la relació familiar de la protagonista(Laia Marull, uff…) i veure els papers que duia cadascú. Sobretot amb la seva germana. Encara he de pair tot el que m’ha passat pel cap abans que la Voll Damm em baixés voltes al cervell i em deixés en un estat molt més còmode. Més pràctic. Costa tenir pensaments profunds en un dimarts-dilluns. Estic per tornar-la a veure.

Bé, va…una mica sí que m’he sentit reflexat en el protagonista, no pas per la violència, sinó per la inseguretat, però qui no? va que tiri la primera pedra…no, tu no, ja ho se, el del teu costat.

sona : Yann Tiersenn – La Muette

D’aixonses

Dimarts, com pero com si fos dilluns. Torno a treballar avui. Pero per poc temps. Em fa mal el peu. Més del que voldria. Me’n vaig al cine. No se que vaig a veure. Menjo un entrepà de pernil. Hi ha un tendrum. Poso musica. No m’agrada cap canço.

No em sona la gana

 

Noves galeries velles

Aquesta tarda he deixat de fer varies coses que hauria de fer (haver fet) i m’he posat a arrreglar petits errors que hi havia en el sistema de visualutzació de galeries de fotos que feien que algunes no es veiessin. Això, és clar no sembla un error, perque si no saps que hi és no ho trobes a faltar. La questió és que les fotos del viatge a Londres no es veien correctament i al final m’hi he posat. De les galeries rescatades de l’oblit hi ha : PelMorrosko
, la Festa
Mexicana d’aniversari del Juanjo
, la escapadaa Granada del 2001 , l’InterRail
2002
, i la recolecta de Xapapote a Muxía .

Doncs això, que de mica en mica s’omple la pica….o això diuen…

sona : Laurent Garnier – Live at love techno

Londres 03

Doncs per Londres...

Doncs ja sóc aquí. El dissabte vaig agafar vacances i no tornar a treballar fins dimarts de la setmana que ve. I aquest any, pel desembre, viatget!! Sí, mira, vaig marxar el dissabte a Londres amb el Juanjo i vam tornar el dimecres. Una colla d’amics seus hi anaven i ens hi vam apuntar. Vam fer la reserva per internet i jasta. Ja havia fet sortides d’aquestes de desembre i he de dir que per poca cosa que facis, sempre cundeixen molt. Aquests cinc dies han estat molt bé i hem tingut la sort de tenir la casualitat de la nostra banda, tot i que per uns moments no semblés.

M’ho he passat molt bé, quan pugui fare una crònica d’algunes de les peripècies, de moment aqui hi ha les
meves fotos
i les del Juanjo

sona: Rinocerose – Pacific Motion

Amb el blog a la faixa

Avui anem pel rècord de posts en un mateix dia. I és que he entrat a la web de El Periòdico i al mirar quina era la notícia ms llegida d’avui em trobo que s una que parla de blogs. Aquí hi ha una captura per quan la treguin de la web. A veure, no és que la notícia digui gran cosa, però ja comença a ser significatiu que se’n parli a la premsa. M’agradaria veure si demà surt la notícia corresponent, perquè la d’avui era d’ultima hora. De fet tant se val.

A veure si ara que jo em pensava que m’estava tornant un friki, resultarà que no faig més que seguir les modes. Vés a saber, tant podria ser una cosa, l’altra o les dues a la vegada. si és que el món va massa ràpid.

Ara que me’n recordo la secció de infamia la tinc molt buida atenent a les coses que escolto i veig pels puestus. A veure si un dia recopilo i tal (no crec)

sona : Alcohol Jazz – No Llores

FireBird i els Css

Després d’haver-me instal·lat el MozillaFirebird 0.7, he decidit canviar el navegador per defecte. Tant a casa com a la feina. He de reconèixer que aquest navegador m’ha sorprès molt agradablement. Té un munt de coses molt útils, sobretot la possibilitat de afegir extensions al programa, i el fet que n’hiha mes de 130 de disponibles per fer el que vingui de gust. D’entre algunes de les extensions que m’he posat, he de destacar una que es diu EditCss
i que permet retocar al Css de la pàgina que tens en pantalla i veure els canvis en temps real. Aquesta extensió s la que m’ha permès arreglar certs errors en la visualització de la pàgina.

Alhora, el dilluns vaig canviar la versió del Visual Studio i vaig tenir una mica de problemes. També vaig aprofitar per retocar la visualització de la pàgina i afegir un contador de NedStat, que es pot veure al final de la pàgina. Amb això veuré quanta gent entra, des d’on i quan. Mola. Ah i encara tinc pendent un parell de coses, una és per incentivar la participació i l’altra s senzillament una vacilada. Però no es pot dir blat fins que no sigui al sac i ben lligat.

Cruasán = Croissant?

Després de molts dies de no anar al cinema, avui dimarts (de mierda te hartes) dia del espectador ha posat a lloc la situació. He anat a veure "Lo mejor que le puede pasar a un Cruasán" Suposo que a aquestes alçades tothom sap que està basada en el llibre del mateix nom de Pablo Tusset, que per cert no he llegit, i em sembla que cap dels que erem ho havia fet perque ningú ha dit la frase típica. Ja sabeu, aquella que es diu sempre al sortir del cinema. No? Sobretot en películes com "El Senyor dels anells", "Soldados de Salamina", etc…si home, si, aquella que diu "Doncs el llibre és molt millor que la peli". Com tothom també ja sabrà, el director és en Paco Mir del Tricicle i l’actor principal és en Pablo Carbonell, que per cert, trobo que el personatge li va clavat. Ningú ho podria fer millor que ell, perque la historia sembla que estigui basada en ell. He de dir que no sóc de riure gaire amb les películes, però amb aquesta hi ha hagut moments molt i molt bons en els que en trencava. La Natalie Seseña tamb hi ajuda força.

En resum, molt recomanable.

Per cert, la setmana que ve faig vacances, i aquesta vegada, tot i que amb força planificació (10 dies) me’n vaig de vacances 5 dies a l’estranger.

sona : Stigmato Inc – Strive to be happy