The Chemical Lovers

Per fí s divendres. El millor dia de la setmana. Per variar, la meva obsessió dels dies de la setmana encara es manté. Es divendres a la tarda i pràcticament ja tinc tot el finde muntat. Poc habitual en mi, és veritat, però he de dir que promet bastant. Aquest vespre me’n vaig a veure ‘El Columpio asesino’ a Razzmatazz, i anem colla…sis persones, no esta malament, a més m’he emportat la camara digital a veure si surt alguna cosa decent. Difícil. Després del concert el més probable és la ruta Sabadellenca habitual, amb tots els seus extres i amb tota la cerimònia estàndar. Que hi farem, sóc una persona de costums…El dissabte, el plan és anar de festa per Bcn, que fa molt de temps que no hi vaig, sempre i quan el cos aguanti, que la setmana passada el dissabte no va existir. és el que té ‘la senda de los elefantes’( aquesta no, la de SBD). I per si tot això sembla poc, aquest finde hi ha lluna plena….

que sona? doncs ‘El Columpio Asesino’ – the Chemical lovers

Pausa

Digue’m tonto, digue’m ximple, digue’m el que vulguis, però avui estic content i no sé perquè. Després d’una conversa de bar amb un parell de quintos he vist que esta molt bé anar pels llocs, i veure’n molts, però també cal disfrutar d’on estàs. No cal marxar de seguida al seguent lloc on hagis d’anar. La contemplació i el descans també poden omplir tant com les aventures i els viatges. La manca temporal d’estímul fa que el seguent sigui més intens.

sona : The postal service – The district sleeps alone tonight

Covadonga Surprise

Avui hagués estat un dia d’allò més normal si no fos per la ultima mitja hora, en la que m’ha passat això:

  1. Tornant amb la Renfe, amb un Lleida, a la parada de Montaca Reixach- Manresa ha pujat un munt de gent preguntant que a on anava el tren, perque els indicadors es veu que no funcionaven, per variar…. Si han pujat unes deu persones, cadascú preguntava si el tren parava a la parada que a ell li interessava, i és clar, les respostes que cridava la gent no satisfeien a ningu, eren d’aquest estil: "Para a Sabadell sud?, Para a Montcada Reixach-Santa Maria? a on va el tren? Si…, no… a Lleida…" , un embolic. I d’entre el munt de crits al final s’ha acabat tancant la porta i la gent, tant els que l’havien encertat com els que haurien de tornar enrera, comentaven la jugada amb forts crits. I d’entre tot aquest merder, una perla….algú pregunta:

    "Però para a la pròxima?"

    Una mica més i esclato a riure i contestar que “espero pel bé de tothom que pari a la pròxima, no m’agradaria quedar-me en aquest vagó per la resta dels meus dies…”

  2. Sortint de l’estació i anant
    pel carrer cap a casa, em para un noi d’uns 16 anys dalt d’una bicicleta i em diu literalment: – "Perdone, sabe donde esta la "Sala d’Espera?". Cal aclarir que és un local que hi ha a un parell de carrers de casa. Jo li he contestat amb català i ell ha fet el mateix. D’això en dedueixo que sense afaitar ja dec semblar un senyor gran, de fet quasi podria tenir el doble d’edat que ell. I l’altra, que dec fer cara de parlar en castellà, o que és la imatge que fem els que caminem pels carrers del meu barri. M’ha deixat una mica perplex mentre observava com se n’anava corrent amb la bicicleta a emborratxar-se un dilluns a les 7. Justament el que feia jo fa uns anys, pero sense la bicicleta….
  3. I ja per acabar, en arribar a casa i estar davant del meu cotxe aparcat, he vist un munt de coses per terra, més o menys a un pam de la roda davantera dreta. EL primer que he pensat és que m’havien trinxat el paraxocs i que allò n’eren els trossos. Al acostar-me he vist que era una cartera, oberta i amb tot de carnets i papers escampats pel seu voltant. Després d’ajupir-me i recollir-ho tot deixant-ho sobre el capó del meu cotxe, em giro i veig aparèixer tres nois d’uns 18 anys que venien pel mig del carrer en direcció on estava jo. Veient que em miraven, els he preguntat si buscaven alguna cosa. Al acostar-se i veure’m amb una cartera a la mà, han dit: "Siiiii, la cartera del Jose, mira, mira esta su foto…", me l’han agafat de le mans i han continuat el seu camí. He de reconèixer que no feien molta pinta de ser els propietaris de la cartera i he pensat que potser l’havia cagat, però tampoc em trobava en disposició de discutir a tres adolescents sobre la propietat d’una cartera. Els tres eren ms alts que jo….en fí que a mí tampoc m’hi anava res, però m’ha quedat una sensació molt extranya.

Que per haver estat un dia vulgar, deu n’hi do les coses que han passat en mitja hora…De fet la setmana passada tamb hi va haver un dia així. Anant cap a casa em vaig trobar un guiri trajat que en anglès em preguntava per anar a Madrid. De veritat, i mentre li explicava va passar una noia que em va dir que si necessitava ajuda….que ella havia viscut un any a Londres….Cada dia una sorpresa al barri de Covadonga…

sona : The Stranglers – Too precious

Inmigrant

Doncs bé, aquí estem, dissabte per la tarda davant l’ordinador….Tinc temps, tinc els mitjans, tinc l’estufeta….no em surt res per escriure ….En fí, doncs parlaré de política. No ho volia fer, però les circumstàncies de la campanya electoral fan que a vegades m’emprenyi, i és clar, amb aquestes coses al cap és normal que no se t’acudeixin tonteries per posar a la web , noms et surten temes ’serius’.

Ahir per exemple, al cotxe vaig estar escoltant a la radio tot el merder que s’ha muntat al voltant de la paraula inmigrant i la seva aplicació a la procedència dels estudiants als instituts. Resulta que en circulars del departament d’educació d’Euskadi, als estudiants que provenen d’altres zones d’espanya sels anomena inmigrants. Això ha fet que el PP i el PSE hagi presentat una moció de censura contra la consellera d’educació , molt bonic, tal com estan les coses últimament que millor que esbalotar el pati amb txorrades. Abans de posar adjectius incoherents i tornar a llançar sobre el nacionalisme vasc tots els clixés que ha anat creant el partit al govern, caldria que sabessin qatre coses:

  • Que l’ús de la paraula inmigrant em l’àmbit d’educació és molt corrent i s’aplica en molts casos, entenent que es parla d’una persona que prové d’una altra zona on s’apliquen algunes normes diferents en tema d’educació.
  • Que en els papers d’educació a nivell d’Espanya tamb s’utilitza aquest terme
  • Que en vista del percal que han muntat, la RAE, si si, la Real Academia ha sortit al pas dient que l’us que fa de la paraula la Conselleria d’Educació del Govern Basc, és correcte ja que la paraula és prou genèrica com per no ajustar-se al concepte d’inmigrant que té el govern, i que en cap cas pot rebre un matís de pejoratiu.

Suposo que això respòn només a les ganes que té el PP de ‘remoure la merda’, perquè sinó no puc entendre que es tregui de context un terme, se li doni la volta, i s’utilitzi per fer-se l’ofès s el mateix cas quan els catalans ens hem de sentir dir que son uns ‘polacos’. Que vol dir polaco? que és que la condició de ser polac és un insult? ja sé que és una parida , però el cas s’assembla força. Inmigrant, al igual que polac no és cap insult, i tampoc se limita només a descriure les persones que arriben a Espanya en les pateres cada dia. Jo sóc de Terrassa i visc a Sabadell, en certa manera tamb soc un inmigrant, i és clar un emigrant també, depèn de amb qui parli. Per això, no et pots fer l’ofès perquè et diguin una cosa que no t cap connotació negativa per molt que tu si que ho consideris. és com una forma de mostrar la pròpia ignorància, com aquell paio que vaig veure a la tele la setmana passada en que la presentadora li preguntava si ell era heterosexual, a la que el paio responia que a ell no l’insultessin. Obviament cal ser molt cafre per entendre que homosexual és un insult, i per no distingir la diferencia amb la paraula heterosexual. Això és exactament el que li passa al PP, tal com ho veig jo, qualsevol dels seus caps visibles hagués pogut fer una frase del mateix nivell que el paio de la tele, amb qualsevol concepte que ens poguem imaginar. Exemples n’hi ha molts: Irak, Prestige, PHN (que per cert avui diuen que ja estan aprovats tots els estudis d’impacte ambiental i que abans de març ja es pot començar, quins ous!!!), el tema d’Euskadi…I és clar, la oposició, veient com van les coses no és pot quedar enrera en l’aplicació de la forma de fer dels guanyadors i tamb fa els seus mèrits. Ahir per exemple un dirigent del PSOE ajuda a en Pascual a inaugurar la campanya dels socialistes a Catalunya demanant a tots els andalusos que votin per el PSC. Que passa que els inmigrants espanyols andalusos que van venir a Catalunya no son catalans? continuen essent andalusos? continuo essent de Terrassa encara que porti quatre anys a Sabadell i que tampoc estigui empadronat a Terrassa? tant dolent és ser català? Les coses estan agafant un color molt estrany, els polítics són d’aquest planeta? jo ja no se pas que pensar.

I tornant al tema incial, en resum, que quan fins i tot institucions properes al govern donen la raó als ‘Abertzales radicals’ és que ens trobem davant d’un veritable cas d’obtusitat. No sé pas com acabarà aquesta parida, però la veritat és que amb prou feines acaba de començar la campanya electoral i amb un dia ja m’he posat com una moto ,…..aaixxxxxxxxxxxx,……i això no pot ser, com més t’assabentes de coses, de més mala llet et poses. El milor serià no saber-ne res d’aquesta gent que ens governa per estar més tranquils.

sona : Bjork – Hyperballad