Copyfight revisited

Marta Peirano i David Casacuberta al CopyFightPer trencar una miqueta amb la meva tendencia a dir que faré coses que al final no faig, avui m’he passat pel Centre d’Art Santa Mònica a escoltar les conferencies que la gent de elastico han preparat dins de l’àmbit del copyfight, sobre software i cultura digital. I si dic lo de trencar la tendencia és perque al final no vaig anar a al Segon Concurs de wardriving de Sant Antoni, però ni tan sols a treure el cap. Aquestes mogudes sovint fan pal, però he de reconèixer que després me n’arrepenteixo, sobretot després de veure què t’has estat perdent, en aquest cas les zerrades del primer CopyFight. I encara em sap més greu perque les de demà, amb en David Bravo (del que estic llegint el seu llibre actualment, copiat és clar) i Nacho Escolar, que son les que més m’interessen, no hi podré anar perque me’n vaig a passar el cap de setmana a Bilbao. Quina putada no, per alla amb els pintxos, les canyes i tot plegat no? (ja ho se que em queixo de vici)

Les dues xerrades han estat força bé, potser hi havia una trentena de persones, no moltes és veritat, pero ha anat força bé per tenir una bona estona de precs i preguntes on es xerrava bastant distesament. Fa goig de veure que hi ha gent que pensa igual que un mateix, de fet ha sortit a la conversa, parlant de l’adopció del programari lliure, el fet que hi hagués tant poca gent tenint en compte que estem a Barcelona i com de difícil resulta a vegades convencer als que t’envolten dels seus avantatges. Tothom estava molt d’acord en que en aquest sentit, l’educació a les escoles és fonamental perque “el primer contacte” amb un ordinador no sigui en entorns privatius, ja que l’assimilació que fa molta gent de conceptes com internet amb la e blava, és difícil de trencar quan a la pràctica del dia a dia, escollir programari lliure sembla més una opció personal o ètica, que no pas una altre camí alternatiu, sovint millor, a les “opcions” de les grans empreses. Així, que els centres públics i les administracions poc a poc hi apostin més , sobretot per evitar pagar les llicències d’ús(entre tots), és un dels factors que haurien d’ajudar tot i que penso que els de les grans empreses tampoc són coixos i s’haurà d’anar veient com evoluciona tot plegat.

Sap greu el rotllasso aquest, però de veritat que dies com avui em sento diferent. Qui hi pugui anar demà, que hi vagi, segur que valdrà molt la pena i a més a més passaràn una bona estona. Sinó com pot ser que en David Bravo aparegués al Noche sin Tregua del Paramount Comedy? (via Garito)